Berta Riaza

madrildar aktorea

Berta Riaza Gómez (Madril, 1927ko uztailaren 27a - ib., 2022ko uztailaren 24a) madrildar aktorea izan zen, eta antzerki- eta telebista-ibilbide bikaina egin zuen, 1947 eta 2003 urteen artean zinemagintzan tarteka aritu zen, autore unibertsal nagusien obra klasiko eta garaikideetan parte hartuz.[1][2]

Berta Riaza
Bizitza
JaiotzaMadril1927ko uztailaren 27a
Herrialdea Espainia
HeriotzaMadril2022ko uztailaren 24a (94 urte)
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
Jarduerak
Jarduerakaktorea
Jasotako sariak
IMDB: nm0722703 Edit the value on Wikidata

Lan ibilbidea aldatu

Antzerkia aldatu

Bere karrera artistikoa, batez ere antzerkian, 1940ko hamarkadaren amaieran hasi zen, eta María Guerrero antzerki-konpainian hasi zen.[3][4] Eszenatokian debuta egin zuen Joaquín Calvo Soteloren Historia de una casa lanarekin. Bost urtez egon zen konpainian, eta Luis Escobar, Humberto Pérez de la Ossa eta Alfredo Marqueríeren agindupean lan egin zuen. Besteak beste, José López Rubioren Alberto (1949) eta Antonio Buero Vallejoren En la ardiente oscuridad (1951) estreinatu zituen.

Ondoren, Antonio Vicoren eta Carmen Carbonellen, Lope de Vega konpainian ibili ondoren, Teatro Español antzokian jarraitu zuen, 1959an Zorrillaren Tenorioa interpretatzeko aukera izan baitzuen.[5] Aldi berean, hainbat aldiz parte hartu zuen Meridako Antzerki Klasikoko Jaialdian: Eskiloren La Orestiada (1959), Sofoklesen Edipo rey (1960), Miguel de Cervantesen El cerco de Numancia (1961), Alejandro Casonaren Retablo Jovial eta Eskiloren La Orestíada (1990).

Hirurogeita hamarreko eta laurogeiko hamarkadetan, emanaldiak elkartzen zituen Zentro Dramatiko Nazionalean, Komediaren Antzokian eta Meridako Antzerki Klasikoaren Jaialdian. Nabarmentzekoak dira Anton Txekhov-en Las tres hermanas (1973), Antonio Galaren Las cítaras colgada de los árboles (1974), Fernando Fernan Gómezen Las bicicletas son para el verano (1982), Agustín Gonzálezekin Arthur Millerren Todos eran mis hijos (1988) eta Valle -Inclánen El yermo de las almas (1996).[6][7][8]

1997an berrogeita hamar urte egin zituen eszenan, Molière-ren El avaro antzeztuz, Rafael Álvarez "El Brujo"-rekin batera.[9] Hurrengo urteetan ia ez zuen behera egiten bere jarduera profesional handiak. 2004an, agertokietatik erretiratuko zela berretsi zuen, eta antzerkian erreferentziazko aktoretzat hartu zen.[10]

Zinema aldatu

Oso noizbehinka aritu zen pantaila handian. 1959an hasi zen, José Luis Sáenz de Herediaren agindupean, Diez fusiles filmean. Ez zen jarri berriro kamera baten aurrean hamar urte igaro arte, Los escondites-en. Laurogeiko hamarkadan, Pedro Almodóvarren Entre tinieblas (1983) filmean, Ama Nagusiari bizia emanez; Miguel Ángel Díezen Luz de bohemia (1985) filmean, Paco Rabal eta El placer de matar (1988) filmarekin, Félix Rotaetaren eskutik, Antonio Banderasekin. 2000. urtean sartu zen zinemara, Belén Macíasen El Puzzle film laburrarekin.

Telebista aldatu

Pantaila handian presentzia urria izan arren, asko hedatu zen telebistan, batez ere eremu dramatikoetan, TVEk pantaila txikirako egindako antzerki-egokitzapenetan dozenaka pertsonaia interpretatuz, batez ere hirurogeiko eta hirurogeita hamarreko hamarkadetan. 1980an, Mario Camusek egokitutako Fortunata eta Jacinta lanean parte hartu zuen.

Sariak aldatu

Antzerkian egindako ibilbidea aldatu

Zerrendan lanak eta norenak diren:

  • Historias de una casa (1949), Joaquín Calvo Sotelo
  • Fuego inmortal (1949), Luis Castillo
  • Alberto (antzerki lana), Jose López Rubio
  • Don Juan Tenorio (1949), de José Zorrilla.
  • 'La celda (1949), Marcel Moloudji
  • La casa de Bernarda Alba (1950), de Federico García Lorca.
  • La cruz del alba (1950), Josep Maria de Sagarra
  • En la ardiente oscuridad' (1950), Antonio Buero Vallejo
  • El calendario que perdió siete días (1950), Enrique Suárez de Deza
  • Barriada (1950), de Julio Alejandro.
  • La heredera (antzerki lana) (1951), Ruth eta Augustus Goetz.
  • Buenas Noches (1952), María Isabel Suárez de Deza
  • La plaza de Berkeley (1952)
  • Coktail Party (1952)
  • 'El hospital de los locos] (1952), José de Valdivielso
  • Un día de abril (1952), Doddie Smith
  • Chocolate a la española (1953), Julia Maura
  • La mosca de Otelo (1953), Alfayate eta Suriano de Andía.
  • Servir (1953), Jacinto Benavente.
  • Euridice (1954),Jean Anouilh
  • La culpa es tuya (1954), Jacinto Benavente.
  • Marianela (1954), de Benito Pérez Galdós.
  • El pobrecito embustero(1954), Víctor Ruiz Iriarte
  • Diálogos de Carmelitas (1954), George Bernanos
  • Fuenteovejuna(1955), Lope de Vega.
  • La luna es azu(1955), Hugh Herbert.
  • La cocina de los ángeles' (1955)
  • Los melindres de Belisa' (1956), Lope de Vega.
  • Antígona (1956), Jean Anouilh
  • La novia del espacio (1956), Jose López Rubio
  • Las brujas de Salem (1957), de Arthur Miller
  • El diario de Ana Frank (1957)
  • El bufón de Hamlet (1958),Jacinto Benavente.
  • La Celestina (1958), Fernando de Rojas.
  • La Orestíada (1959), Esquilo.
  • Don Juan Tenorio (1959), José Zorrilla.
  • Seis personajes en busca de un autor (1959), de Luigi Pirandello.
  • Edipo Rey (1960), Sófocles.
  • Los intereses creados (1960), Jacinto Benavente.
  • La casa de té de la luna de agosto (1960), John Patrick.
  • El baile de los ladrones (1960), Jean Anouilh
  • El jardín de los cerezos (1960), Txekhov.
  • El cerco de Numancia (1961),Cervantes.
  • El zoo de cristal (1961),Tennessee Williams.
  • El charlatán (1962), Ricardo Rodríguez Buded.
  • Todos eran mis hijos (1963),Arthur Miller.
  • La casa sobre el agua (1964), Ugo Betti.
  • Nuestros ángeles (1964), Joaquín Calvo Sotelo.
  • Blanca por fuera y rosa por dentro (1964),Enrique Jardiel Poncela.
  • Historia en Irkutsk (1966), Alexei Arbuzov.
  • Anfitrión (1966), Plauto.
  • Madre Coraje y sus hijos (1966), Bertolt Brecht.
  • El rey Lear (1967), William Shakespeare.
  • Retablo jovial (1967), Alejandro Casona.
  • El rufián Castrucho (1968), Lope de Vega.
  • Las mocedades del Cid (1968), Guillén de Castro
  • Numancia (1968), Cervantes.
  • Las mujeres sabias (1969), Molière.
  • Medida por medida (1969), William Shakespeare.
  • Andorra (1971), de Max Frisch.
  • La muerte de Dantón (1972), George Buchner
  • Las tres hermanas (1973), Antón Chéjov
  • Las cítaras colgadas de los árboles (1974), Antonio Gala.
  • Las hermanas de Bufalo Bill (1974), Martínez Medeiro.
  • Cementerio de automóviles (1977), Fernando Arrabal
  • El padre (1978), August Strindberg.
  • Retrato de dama con perrito (1979), Luis Riaza.
  • Veraneantes (1979), Máximo Gorky.
  • Macbeth (1980), William Shakespeare.
  • Motín de brujas (1980), Josep Maria Benet.
  • El engañao (1981), José Martín Recuerda.
  • Las bicicletas son para el verano (1982), Fernando Fernán Gómez
  • El jardín de los cerezos (1986), Chéjov
  • Madame de Sade (1987), Yukio Mishima.
  • Todos eran mis hijos (1988), Arthur Miller.
  • Hamlet (1989), William Shakespeare.
  • La Orestíada (1990), Esquilo.
  • Comedias bárbaras (1992), Valle-Inclán.
  • Las Troyanas (1994), Eurípides.
  • La discreta enamorada (1995), Lope de Vega.
  • El yermo de las almas (1996), Valle-Inclán.
  • El avaro (1997), Molière.
  • Las mujeres sabias (1999), Molière.
  • Tío Vania (2002), Chéjov.
  • Wit (2003), Margaret Edson.

Ibilbidea telebistan aldatu

  • Función de noche
    • La discreta enamorada (996.07.17)
  • El Jardín de Venus
    • Serafina (1983.12.13)
  • Fortunata y Jacinta (1980)
  • Estudio 1
    • Las amargas lágrimas de Petra von Kant (2001.01.30)
    • Un mes en el campo (1967.11.21)
    • Mesas separadas (1967.11.28)
    • La heredera (1968.10.22)
    • La dama boba (1969.01.01)
    • Dulcinea (1969.04.15)
    • Hoy es fiesta (1970.03.12)
    • Las tres hermanas (1970.05.14)
    • Retablo de Santa Teresa (1970.10.16)
    • La muerte de un viajante (1972.11.10)
    • Las brujas de Salem (1973.05.14)
    • Pleito familiar (1975.06.09)
  • El Teatro
    • Dama Inger de Ostraat (974.12.09)
  • Hora once
    • Noches florentinas (1971.03.22)
  • Teatro de misterio
    • Luz de gas (1970.08.03)
  • Cuentos y leyendas
    • Soledad (1968.12.18)
    • Poesía de amor y muerte (1976.02.13)
  • Teatro de siempre
    • Peribáñez y el Comendador de Ocaña (21967.01.26)
    • Casa de muñecas (1968.01.05)
    • El rey se muere (1968.03.29)
    • La marquesa Rosalinda (1968.10.03)
  • Novela
    • La soltera rebelde (1965.07.19)
    • Los papeles de Aspern (1967.01.02)

Erreferentziak aldatu

Kanpo estekak aldatu