José María Pemán

Jose Maria Peman» orritik birbideratua)

José María Pemán Pemartín (Cádiz, 1897ko maiatzaren 8a - ib., 1981eko uztailaren 19a) espainiar idazle, politikari eta intelektuala izan zen, espainiar nazionalismo eta kontserbadurismo katolikoaren alde egin zuena.

José María Pemán


Gorte frankistetako prokuradorea

1945eko otsailaren 26a - 1946ko apirilaren 24a
Francisco Rodríguez Marín (en) Itzuli
Hautetsia: Gorte Frankisten 1. Legegintzaldia

Espainiako Errepublikako Gorteetako diputatua

1933ko azaroaren 30a - 1936ko urtarrilaren 7a
Barrutia: Cádiz (en) Itzuli
Hautetsia: 2nd legislature of the Second Spanish Republic (en) Itzuli

Kontsultarako Biltzar Nazionaleko kidea

1927ko urriaren 10a - 1930eko otsailaren 15a
Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakJosé María Pemán y Pemartín
JaiotzaCádiz1897ko maiatzaren 8a
Herrialdea Espainia
Lehen hizkuntzagaztelania
HeriotzaCádiz1981eko uztailaren 19a (84 urte)
Hobiratze lekuacrypt of the Cadiz Cathedral (en) Itzuli
Familia
Anai-arrebak
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
Jarduerak
Jarduerakgidoilaria, poeta, kazetaria, idazlea, politikaria, abokatua, antzerkigilea eta hizlaria
Lantokia(k)Madril
Jasotako sariak
KidetzaReal Academia Española
Jurisprudentzia eta Legeriaren Errege Akademia
Acción Española (en) Itzuli
Bartzelonako Kondearen Kontseilu Pribatua
Order of Montesa (en) Itzuli
Asociación Católica de Propagandistas
Comisión de Cultura y Enseñanza (en) Itzuli
Consejo Nacional de FET y de las JONS (en) Itzuli
Real Academia Hispano Americana de Ciencias, Artes y Letras (en) Itzuli
Genero artistikoaolerkigintza
dramaturgia
eleberria
Sinesmenak eta ideologia
ErlijioaErromatar Eliza Katolikoa
Alderdi politikoa Batasun Aberkoia

IMDB: nm0671522 Find a Grave: 10400817 Edit the value on Wikidata

Literaturan bere estilo jorratu zuen, klasizismo eta modernismo uztartzen zuena. Frankismo garaian, Errege Martxari letra bat idazteko hautatu zuten, 1978ra arte ofiziala izan zena.

Lanak aldatu

Olerkigintza

  • De la vida sencilla. Poesías originales, M., V. H. Sanz Calleja, 1923
  • Nuevas poesías, M., Voluntad, 1925.
  • A la rueda, rueda... Cancionero, M., CIAP Mundo Latino, 1929.
  • El barrio de Santa Cruz (Itinerario lírico), Jerez de la Frontera, Nueva Litografía Jerezana, 1931.
  • Elegía de la tradición de España, Cádiz, Tip. Manuel Cerón, 1931.
  • Salmo de los muertos del 10 de agosto, 1933.
  • Señorita del mar, M., Sáez Hnos, 1934.
  • Poesía (1923-1937), Valladolid, Santarén, 1937.
  • Poema de la Bestia y el Ángel , Zaragoza, Jerarquía, 1938.
  • Poesía sacra, M., Escelicer, 1940.
  • Por Dios, por la Patria y el Rey, M., Ediciones Españolas, 1940 (Estampas de Carlos Saez de Tejada).
  • Las musas y las horas, M., Aguilar, 1945.
  • Las flores del bien, B., Montaner y Simón, 1946.
  • Obras completas, M., Escelicer, 1947
  • La Pasión según Pemán. Edibesa, 1997.
  • Poesía esencial. Granada, 2002.

Narratiba

  • Cuentos sin importancia, 1927.
  • Romanza del fantasma y doña Juanita, 1927.
  • Inquietudes de un provinciano, 1930.
  • Volaterías, 1932.
  • De Madrid a Oviedo, pasando por Las Azores, 1933.
  • La vencedora, 1933.
  • San Pedro, 1933.
  • Fierabrás, 1935.
  • El vuelo inmóvil, 1936.
  • ¡Atención, atención!, 1937.
  • Historia de tres días, 1939.
  • El paraíso y la serpiente, 1942.
  • Señor de su ánimo, 1943.
  • Un laureado civil, 1944.
  • De doce cualidades de la mujer, 1948.

Saiakeragintza

  • El hecho y la idea de la Unión Patriótica, 1929.
  • Cartas a un escéptico en materia de formas de gobierno, 1935.
  • Crónicas de antes y después del diluvio, 1939.
  • La historia de España contada con sencillez, 1939.
  • Ocho ensayos religiosos, 1948.

Antzerkigintza

  • Isoldina y Polión, 1928.
  • La viudita naviera.
  • El divino impaciente, 1933.
  • Cuando las Cortes de Cádiz, 1934.
  • Cisneros, 1935.
  • Julieta y Romeo, 1935.
  • La danza de los velos, 1936.
  • Almoneda, 1938.
  • De ellos es el mundo, 1938.
  • Ha habido un robo en el teatro, 1938.
  • La Santa virreina, 1939.
  • Ella no se mete en nada, 1941.
  • Por la Virgen Capitana, 1941.
  • Metternich, 1942.
  • Juan sin versos, 1942.
  • El testamento de la Mariposa, 1942.
  • Hay siete pecados, 1943.
  • Como el primer día, 1943.
  • Hablar por hablar, 1944.
  • Si me quieres o me dejas, 1944.
  • Yo no he venido a traer la paz, 1945.
  • Diario íntimo de la tía Angélica, 1946.
  • Todo a medio hacer, 1946.
  • Antígona, 1946.
  • La casa, 1947.
  • En tierra de nadie, 1947.
  • Vendimia, 1947.
  • La verdad, 1947.
  • Lo que debe ser, 1948.
  • Semana de Pasión, 1948.
  • Hamlet, 1949.
  • Electra, 1949.
  • El viejo y las niñas, 1949.
  • El gran cardenal, 1950.
  • Paca Almuzara, 1950.
  • Por el camino de la vida, 1950.
  • La muerte de Carmen, 1949

Zinema

  • Julieta y Romeo. José Mª Castellví (1939).
  • Lola Montes. Antonio Román (1944).
  • El amor brujo. Antonio Román (1944).
  • El fantasma y doña Juanita. Rafael Gil (1944).
  • Fuenteovejuna. Antonio Román (1947).
  • La vida encadenada. Antonio Román (1948).
  • La cigarra. Florián Rey (1948).
  • Brindis a Manolete. Florián Rey (1948).
  • Locura de amor. Juan de Orduña (1948).
  • Capitán de Loyola. José Díaz Morales (1949).
  • La duquesa de Benamejí. Luis Lucía (1949).
  • Lola la Piconera. Luis Lucía (1951).
  • Rebeldía. José Antonio Nieves Conde (1954).
  • Congreso en Sevilla. Antonio Román (1955).
  • La viudita naviera. Luis Marquina (1961).
  • Teresa de Jesús. Juan de Orduña (1961).
  • Autopsia. Juan Logar (1973). Aparece él mismo.
  • Cádiz, señorita del mar. Guillermo de la Cueva (1974).
  • Rafael en Raphael. Antonio Isasi-Isasmendi (1975)

Erreferentziak aldatu

Kanpo estekak aldatu