Philippe Boesmans
musikagile belgikarra
Philippe Boesmans (Tongeren, 1936ko maiatzaren 17a - Brusela, 2022ko apirilaren 10a) belgikar musikagilea izan zen.
Philippe Boesmans | |
---|---|
Bizitza | |
Jaiotza | Tongeren, 1936ko maiatzaren 17a |
Herrialdea | Belgika |
Lehen hizkuntza | frantsesa |
Heriotza | Brusela, 2022ko apirilaren 10a (85 urte) |
Hezkuntza | |
Heziketa | Royal Conservatory of Liège (en) |
Hizkuntzak | frantsesa |
Jarduerak | |
Jarduerak | musikagilea eta classical pianist (en) |
Enplegatzailea(k) | centre Henri Pousseur (en) RTBF (en) |
Kidetza | Royal Academy of Science, Letters and Fine Arts of Belgium (en) |
Genero artistikoa | opera |
Musika instrumentua | organoa pianoa |
Pianoa ikasi zuen Liejako Kontserbatorioan eta konposizio serialeko teknikak ikasi zituen. 1957an Liejako Taldearekin harremanetan jarri ondoren, musika konposatzen hasi zen. 1962tik aurrera, Valoniako Musika-Ikerketen Zentroko ekoizpenetan parte hartu zuen. Pianoa ere jo zuen Ensemble Musique Nouvelle-rekin. Era berean, 1962an ekoizle bihurtu zen Belgikako irrati-telebistan (RTBF), eta irrati orkestrarekin lan egin zuen. 1971n Italia Saria irabazi zuen. Bruselako La Monnaie/De Munt opera-aretoko konpositore egoiliarra izan zen.
Lan hautatuak
aldatuOperak
- La Passion de Gilles (1983) Pierre Mertensen libretoa.
- Reigen (1993); Arthur Schnitzlerren La Ronde lanean oinarritua..
- Wintermärchen (1999); William Shakespeareren The Winter's Tale lanean oinarritua.
- Julie (2005); August Strindbergen Miss Julie lanean oinarritua.
- Yvonne, princesse de Bourgogne (2009); Witold Gombrowiczen Iwona, księżniczka Burgunda lanean oinarritua .
- Poppea e Nerone (2012); Monteverdiren L'incoronazione di Poppea lanaren orkestra-zuzendaria berria.
- Au monde (2014) Joël Pommeraten libretoa.
- Pinocchio (2017); Joël Pommeraten libretoa.
Musika instrumentala
aldatu- 1968 : Explosives pour harpe solo et dix instrumentistes
- 1972 : Fanfare II pour orgue
- 1974 : Sur Mi pour deux pianos et percussion
- 1974 : Multiples pour orchestre
- 1978 : Multiples pour ensemble instrumental
- 1976 : Doublures pour ensemble instrumental
- 1976 : Élément-Extensions pour piano et ensemble instrumental
- 1978 : Concerto pour piano et orchestre
- 1979 : Concerto pour violon et orchestre
- 1980 : Conversions pour orchestre
- 1985 : Extases pour piano, tuba et petit ensemble
- 1988 : Quatuor à cordes
- 1989 : Surfing pour alto solo et ensemble instrumental
- 1991 : Daydreams pour marimba
- 1993 : Dreamtime pour harpe, tuba basse solo et ensemble instrumental
- 1994 : Summer Dreams pour quatuor à cordes
- 1995-1996 : Ornamented Zone pour clarinette, alto, violoncelle et piano
- 2002 : Fanfare III pour aulochrome (nouvel instrument à vent) et orchestre
- 2006 : Sextuor à clavier
- 2010 : Capriccio pour deux pianos et orchestre
- Soinu-bandak
- 1973 : Ne pas stagner de Boris Lehman
- 1978 : Magnum Begynasium Bruxellense de Boris Lehman
Ahots-musika
aldatu- 1970 : Upon La-Mi pour voix, cor en fa et ensemble instrumental
- 1979 : Altitude, spectacle musical
- 1987-1989 : Trakl-lieder pour soprano et orchestre, sur des textes du poète autrichien Georg Trakl
- 1993 : Love and Dance Tunes pour baryton et piano d’après des sonnets de William Shakespeare
- 2001-2002 : L'Eau douce du pardon pour voix et orchestre de chambre, en français d’après des poèmes de Rainer Maria Rilke