Katalanaren dialektoak
Katalanaren dialektoak gaur onartzen den 1861ean Manuel Milà i Fontanalsek egindako katalanaren banaketa dialektologikoaren arabera sailkatzen dituzte, hizkuntza bitan banatuz:
- mendebaldekoa (kataluniera beraren mendebaldeko hizkerak eta valentziera)
- eta ekialdekoa (katalunieraren ekialdeko hizkerak, mallorkera, menorkera eta eivissera).
Dialektoak ezin dira beti zehaztasunez banatu, biren artean beti zubi hizkera txiki edo handiago bat izaten delako (uharteetan izan ezik, jakina). Gainera, hizkuntzaren gune batzuetan badaude alboko hizkuntzekiko zubi hizkerak: esaterako, Benasquekoa aragoierarekin edota capcinèsa okzitanierarekiko. Horrez gain, dialekto bakoitzaren izaera ez da monolitikoa, eta azpidialektoetan bana daiteke.
Dena den, katalanaren aldakortasun dialektal eskasa dela eta, eta hiztunen kontzientzian gertakari nagusia azentugabeko "a"ren ebakera denez, bada dialekto bi baino ez daudela esan duenik.
Dialekto batzuk galdu dira: adibidez, "patuet" zeritzona, Fort-de-l´Eaun (Aljeria) egiten zena eta Menorkakoarekin lotzen zena; eta Sardinia, Sizilia eta Napoleseko burgesia eta goi klaseek zerabiltzatenak: euren arrastoak sardinieran, sizilieran eta Napoleseko hizkeran daude, hizkuntzalari batzuk ukatu arren.
Katalanaren "erdi dialektotzat" jo daiteke, edo gaztelaniarako zubi hizkeratzat murtziera edo "panotxoa", azpiestratu katalan sendoa daukana, Jaume Iak Murtziako Erresuma konkistatu zuen garaitik datorrena.
Muga egiten ez duten dialektoen arteko interferentzia kasu berezia da, mallorcatarren Valentziako berpopulazioari zor zaiona eta "parlar salat" izenekoa sortu zuena.
Bestalde, gune batzuetan gertaera dialektal bereziren bat gertatzen da, baina dialeketo berezitzat jotzeko behar adina garrantzirik gabekoa.
Bereizgarriak aldatu
Mendebaldeko blokea aldatu
- Azentubako bokalak dira: [a] [e] [i] [o] [u]. Bereizketa dago "e" eta "a" artean eta "o" eta "u" artean.
- Hasierako edo kontsonante osteko "x" afrikatua da: /tʃ/. Bokalartean edo "i" ostean /jʃ/ da.
- Latinetiko <e> labur toniko guztien ebakera [e] da
- Indikatiboko orainaldiko 1 perts. sg. -e edo -o da.
- 3. konjugazioko aditz inkoatiboak -ix, -ixen, -isca amaierak dauzkate.
- Erdi Aroko sudurkari plurala mantentzen da proparoxitonoetan: "hòmens, jòvens" `gizonak, gazteak´.
Ekialdeko blokea aldatu
- Azentubako bokalak dira: [ə] [i] [u]. Azenturik gabe, e eta a /ə/ bihurtzen dira eta o eta u, /u/.
- Dagoen lekuan dagoela, x frikaria da: /ʃ/.
- Latinetiko <e> labur toniko asko [ɛ] edo [ə] dira balearean.
- "Ieismo"rako joera, gaur gaitzetsita eta atzeraka: ull ("begi") ahoskatu beharrean, ui).
- Indikatiboko orainaldiko 1. perts. -o, -i da (iparraldean) edo -ø (Baleareetan).
- Hirugarren konjugazioko aditz inkoatiboak -eix, -eixen, -eixi amaierak dauzkate.
- Erdi Aroko plural sudurkaria proparoxitonoetan desagertzen da: "homes, joves" `gizonak, gazteak´.
Ebakera ezberdintasunak aldatu
| Hitza | Ekialdeko ebakera (esaterako, erdialdekoa) |
Mendebaldeko ebakera (esaterako, valentziera) |
|---|---|---|
| terra (lur) | [ˈtɛrə] | [ˈtɛra]/[ˈtɛrɛ] |
| cel (zeru) | [sɛɫ] | [sɛɫ] |
| aigua (ur) | [ˈajwə] | [ˈajwa] |
| foc (su) | [fɔk] | [fɔk] |
| home (gizon) | [ˈɔmə] | [ˈɔme] |
| dona (emakume) | [ˈdɔnə] | [ˈdɔna]/[ˈdɔnɔ] |
| menjar (jan) | [mənˈʒa] | [menˈdʒa(r)] |
| beure (edan) | [ˈbɛwrə] | [ˈbewre] |
| gran (handi) | [gran] | [gran] |
| petit / xicotet (txiki) | [pəˈtit] / [ʃikuˈtɛt] | [peˈtit] / [tʃikoˈtet] |
| comprar (erosi) | [kumˈpra] | [kompra(r)] |
| nit (gau) | [nit] | [nit] |
| dia / jorn (egun) | [ˈdiə] / [ʒɔrn] | [ˈdia] / [dʒɔrn] |
| anglès / anglés (ingeles) | [ənˈglɛs] | [anˈgles] |
| perquè (zergatik) | [pərˈkɛ] | [perˈke] |
| València (Valentzia) | [bəˈlɛnsiə] | [vaˈlensia] |
Dialektoen adibideak aldatu
- Gizon batek seme bi baino ez zeuzkan. Gazteenak aitari esan zion: "Bada garaia neure buruaren jabe izateko eta dirua edukitzeko: beharrezkoa da mundua ikustera ibiltzen has nadin. Banatu zure ondasunak eta eman dagokidana". "Ai, nire semea", esan zuen aitak, "nahi duzun bezala, gaiztoa zara eta zigortua izango zara". Gero tiradore bat ireki zuen, ondasunak zatitu eta parte bi egin zituen. Egun baztuk geroago, gaiztoak herritik alde egin zuen oso pozik eta inori agur esan gabe. Lur eremu asko, baso asko eta ibai asko zehrkatu zituen,
Mendebaldeko blokea aldatu
Ipar-mendebaldekoa aldatu
Un home només tinie dos fills. Lo més djove li va di a sun pare: "Ia és horE que siga'l meu propi amo i que tinguE dinés (cèntims): fa faltE que me'n puguE'nar a vere món. Repartixi los seus béns i doni'm lo que'm toque". "Ai, fill meu", va di lo pare, "com vulgos, ets dolén i siràs castigat". I després va aurí un caixó, va partí'ls seus béns i'n va fe dos parts. Uns dies després, lo dolén se'n va'nà del poble mol contén i sense di adéu a dingú. Va travessà moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i va'ribà a unE gran ciutat on se va gastà tots los dinés (cèntims).
Hegoaldeko valentziera aldatu
Tavernes de la Valldigna, Canals ... aldatu
Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va ubrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.
La Marina aldatu
Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a son pare: "Ia és horO/hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga (a)nà-me'n a vore món. Partixca e(l)s seus béns i done'm lo que en/am toque". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després/encamant va obrir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble mol(t) devanit/debellit i sense dir adéu/adiós a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar to(t)s e(l)s dinés.
Castelló de la Ribera ... aldatu
Un home només tenia dos fills. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: fa falta que puga anar-me'n a vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que em toco". "Ai, fill meu", va dir el pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I després va aurir un caixó, va partir els seus béns i va fer dos parts. Uns dies després, el roín se'n va anar del poble molt content i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mols rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots els dinés.
Alacanteko valentziera aldatu
Un home només tenia dos fillx. El més tjove va dí a sun pare: "Ia és hora que siga el meu pròpit amo i que tinga dinés: és mesté que puga anà-me'n i vore món. Partixca els seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", va dí (e)l pare, "com vullgues, eres roín i seràs castigat". I después va ubrí un ca(i)xó, va partir es seus béns i va fé dos parts. Uns dies después, el roín se'n va anà del poble mol devanit i sense dí adiós a ningú. Va travessà moltes terres ermeres, mol(t)s de bosques i mol(t)s de rius, i va arribà a una gran ciudat on es va gastà tots es dinés.
Valentziera aldatu
Un home només tenia dos fillx. El més txobe digué a son pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aubrigué un calaix, partí'ls seus béns i ne feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sense dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscos i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés.
Tortosakoa aldatu
Un home només tenia dos fills. Lo més tjobe ba dí a sun pare: "Ia és hora (de) que sige'l meu propi amo i que tinga dinés: cal que puga anar-me'n a bore món. Partiu los bostres béns i doneu-me'l que'm toque". "Ai, fill meu", ba dí'l pare, "com bulgues, ets dolén i seràs [siràs] castigat". I después ba ubrí un calaix, va partí'ls seus béns i ba fer-ne dos parts. Uns dies después, lo dolén se'n ba aná del poble mol ufà i sense dí adéu a ningú. Ba trabessá moltes terres ermes, mols boscos i mols rius, i ba arribá a una gran ciutat a on se ba gastá tots los dinés.
Castellóko valentziera aldatu
Un home només tenie dos filltx. El més tjove li va dir a sun pare: "Ia's hora que sigue'l meu propi amo i que tingue dinés: és precís que me'n vatge a vore món. Partisque la vostra herència i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", li va dir sun pare, "com vulgues, eres roín i hu penaràs". I en acaván va uvrir un caisó [calais], va dividir to lo que tenie i li'n va donar dus partx. Uns dies después, el fill roïn se'n va 'nar [anar] del poble mol contén i sense dir adéu a ningú. Va travessar moltes terres ermes, mols boscs i mol(s) rius, i va 'rivar [arrivar] a una gran ciutat on es va gastar tots [totj] els dinés.
Ekialdeko blokea aldatu
Erdialdeko katalana aldatu
Un homa numés tania dos fills. Al mé(s) joba ba di'l seu para: "Ia (é)s hora ca sigui'l meu propi amu ca tingui cèntims; ma n'he [me n'haig] d'anà a beura món. Partiu la bostra harència i duneu-ma al ca'm toqui". "Ai, fill meu", ba dí'l para, "com bulguis; ets un dulén i Déu at castigarà". I dasprés ba ubrí un cala(i)x, ba partí la seba harència i ba fer-na [ba fe-ne, en ba fé] dugues parts. Al cap d'un(s) quant(s) [cont(s)] dias, al dulén sa'n ba 'ná dal pobbla mol tibat i sensa dí adéu ana (a) ningú. Ba trabassá molta terra erma, mol(s) boscus i mol(s) rius, i ba (a)rribá a una gran ciutat on [ont, onta, abon] ba gastà tots als [tot al] cèntims.
Empordà aldatu
Un homa numés tania dos fils al [as] més joba ba dil'li'(a)l [li va di]: jès hora ca sigui'l[sigui's] meu propi amu i ca tingui cèntims: me n'he [me n'haig] d'anà beura món. Partexi la seua haréncia i me'n dongui (dongui-me'n) lu ca ma toqui. Ai fill meu, ba dil'li'l para, com bulguis; ets un dulén i Déu ta castigarà. I dasprés va ubrí un cala(i)x i ba partí la seua haréncia i na va fé [va fen'ne] dugues parts. Al cap d'uns cons dias al sulen va nas'sen [s'an va ana] del popla mol tibat i sensa dil'li adéu a ningú. Ba trabassá molta terr'erma mol(s) de boscus i mol(s) de rius, i ba'rribà'nuna gran ciutat anunta (unta) se va gasta tots el cèntims
Mallorkera aldatu
Un homo domés tenia dos fiis. Es mé(s) jove va dí (a) son pare: "Ia's hora que sigui's meu propi amo i que tengui dobbés; és necessari que me'n pugui (a)ná i veure món. Partiu es vostros béns i donau-me lo que me toqui." "Ai, fii meu", va dí son pare, "com vulguis; ets un dolent i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí et seu(s) béns i en va fé dues pars. Un(s) dies después [as cap d'un(s) dies], es dolent se'n va (a)ná des pobble tot gojós i sense dí diós a ningú. Va travessá molts d'ermassos, molts de bots i molts de rius i va (a)rribá a una gran ciutat on va gastá tots es dobbés.
Eivissera aldatu
Un home dumés tenia dos fiis. Es més jove va dí (a) sun pare: "Ia's hora que siga's meu propi amu i que tenga sous; és necessari que me'n puga 'ná i veure món. Partiu es vostrus béns i dunau-me lu que em toqui." "Ai, fii meu", va dí sun pare, "com vulguis; ets un dulen i seràs castigat". I llavò va ubrí un cala(i)x, va partí's seus béns i en va fé dos parts. Uns dies después [as cap d'uns dies], es dulen se'n va 'ná des pobble tot gujós i sense dí diós a ningú. Va travessá mols ermassos, mols boscos i mols rius i va 'rribá a una gran ciutat on va gastá tots es sous.
