Euskararen debekua: berrikuspenen arteko aldeak

Ezabatutako edukia Gehitutako edukia
85.85.140.143(r)en 2181108 berrikuspena desegin da (Eztabaida)
59. lerroa:
|abizena=Torrealdai
|izenburua=El libro negro del euskera
|urtea=1998}}: ''Debe señalarse también como origen de anomalías registrales la morbosa exacerbación de algunas provincias del sentimiento regionalista, que llevó a determinados registros buen número de nombres, que no solamente están expresados en idioma distinto al oficial castellano, sino que entrañan una significación contraria a la unidad de la patria.Tal ocurre en las Vascongadas, por ejemplo, con los nombres de Iñaki, Kepa, Koldobika y otros que denuncian indiscutible significación separatista; debiendo consignarse, no obstante, que hay nombres que sólo en vascuence o en catalán o en otra lengua tienen expresión genuina y adecuada, como Aránzazu, Iciar, Monserrat, Begoña, etc. y que puede y deben admitirse como nombres netamente españoles, y en nada reñidos con el amor a la Patria única que es España. La España de Franco no puede tolerar agresiones contra la unidad de su idioma ni la intromisión de nombres que pugnan con su nueva constitución política y con la doctrina del artículo 34 del mencionado Reglamento. Es preciso, por lo tanto, volver al sentido tradicional en la imposición de nombres a los recién nacidos con oportunas variantes (…) En su virtud dispongo: Artículo 1.º: “…En todo caso, tratándose de españoles, los nombres deberían consignarse en castellano'' ([[Espainiako Justizia MinisterioarenMinisterioa]]ren Agindua, [[1938]]ko [[maiatzaren 18]]koa).</ref>. Kalean euskal izenak erabiltzea ere, isuna jartzeko arrazoia izan zitekeen<ref>{{es}} [http://3.bp.blogspot.com/_YdoAke9k6kw/RkhAia0jFYI/AAAAAAAAAc4/Uj5Pk6uZquA/s1600-h/Multapornombreen_nbsp;+++++euskera.jpg Areetan ume bati Jontxu deitzeagatik jarritako isuna]</ref>.
 
[[Frantzia]]n, [[Errepublikar egutegia|errepublikar egutegiko]] XI. urteko germinalaren[[sapadun]]aren 11ko legean erregulatu zirenlegeak pertsonen izenak erregulatu zituen. Egun ere indarrean dirauen lege horrek historiako pertsonaia ezagunen izenak eta egutegi arruntetan (katolikoa, ortodoxoa, judua) agertzen zirenak soilik onartzen zituen<ref>Honela dio pasarte batean: {{fr}} ''"les noms en usage dans les différents calendriers, et ceux des personnages connus dans l’histoire ancienne pourront seuls être reçus, comme prénoms, sur les registres destinés à constater la naissance des enfants ; et il est interdit aux officiers publics d’en admettre aucun autre dans leurs actes."''</ref>. Ipar Euskal Herrian ere, gaur egun, ezin dira abizenak frantses grafiatik euskal grafiara aldatu.<ref>Euskal Kulturaren batzarrea ''Euskaldunaren Hizkuntz Eskubideak'' Lasarte-Oria: EKB 1990 31. orr.</ref>
 
Erregistroko funtzionarioaren esku uzten zen izen bat ukatzea, bere iritziz ohiturazkoa ez bazen. [[1966]] urtean ezarritako agindu batek onar zitezkeen izenen zerrenda zabaldu zuen, Frantzian hitz egiten ziren hizkuntzetako izenak onartuz (euskara, [[bretoiera]], ...) besteak beste, baina [[1993]]. urteaz geroztik erabateko askatasuna ematen zaie gurasoei izena jartzeko, funtzionarioari izen hori onartu edo ukatzeko eskumena kenduz<ref>{{Erreferentzia|url=http://paperekoa.berria.info/harian/2011-10-05/011/001/baionako_herriko_etxeak_ez_du_rik_nahi.htm|egunkaria=[[Berria]]|data= 2011-10-05 | izenburua= Baionako Herriko Etxeak ez du 'ñ'-rik nahi| izena= Nora |abizena=Arbelbide}}</ref>.
 
== Euskararen debekua eskoletan ==