Elba Escobar
Elba Rodríguez Escobar (Caracas, Venezuela, 1954ko azaroaren 14a) venezuelar aktore, telebista aurkezle, abeslari, gidoilari, idazle eta esataria da.[1]
Elba Escobar | |
---|---|
Bizitza | |
Jaiotza | Caracas, 1954ko azaroaren 14a (70 urte) |
Herrialdea | ![]() |
Jarduerak | |
Jarduerak | aktorea, zinema aktorea, gidoilaria, idazlea, telebista aurkezlea eta Esataria |
![]() ![]() ![]() ![]() |
Bizitza
aldatuElba Rodriguez Escobar Venezuelako hiriburuan jaio zen, Caracasen.[2] Bigarren hezkuntza gainditu ondoren, Elba Caracaseko Institutu Pedagogikoan jarraitu zen, Fisika eta Matematika irakasle gisa graduatzeko asmoarekin. Hala ere, antzerkia hautazko gaitzat hartu zuen eta bere lehen papera egin zuenean (atso zahar bat antzeztuta) berezko aktorea zela konturatu zen.
Lan ibilbidea
1977an, Elbak Anton Txekhoben El jardín de los cerezos lanaren audizioetara joan eta lan horretarako hautatua izan zen. Bere lehen antzezlan profesionala izan zen eta bere karrera zientifikoa uztea erabaki zuen. Isaac Chocrón izan zen bere aitabitxi profesionala lehen urteetan. Harekin eta beste talentu batzuekin batera, “Nuevo Grupo” izeneko antzerki-erakunde bateko kidea izan zen, eta horixe izan zen aktorearen hasiera eszenatokiaren barruan.
Nerabezaroan Movimiento Electional del Pueblo (MEP) alderdiko kidea izan zen, kurtsoko ordezkaria izan ahal izateko, eta bestalde, Movimiento Al Socialismo (MAS) alderdiko mitin politikoetan ere parte hartu zuen, Teodoro Petkoffek 1983an presidentetzarako egin zuen kanpaina babestuta.[3]
1978an telebistan debuta egin zuen, baina 80ko hamarkadara arte ez zen nabarmendu. Hamarkada horretan Venevisión kateko Emilia, eta RCTV kateko Amada mía edo Bienvenida Esperanza bezalako telenobeletan nabarmendu zen. 1984an bere lehen filma egin zuen, La Casa de Agua izenekoa, eta handik aurrera pelikula askotan hartu zuen parte. Gainera, bolero-ikuskizun batean hasi zen kantuan.[4] 1987an Artistaren Sari Nazionala irabazi zuen eta berriz ere Meridiano de Oro saria.
1990ean, Marte Televisión produkzio-etxe independentean sartu zen, eta Emperatriz eta Divina Obsesión lan arrakastatsuetan parte hartu zuen. 1995ean, Venevisionen finkatu zen, eta bertan garatu zuen ibilbide dramatikoa. Nabarmentzekoak dira Pecado de amor, Contra viento y marea eta El país de las mujeres telenobelak.[5]
2000. urtetik aurrera Amantes de luna llena, Cosita rica, Se pide príncipe azul, Voltea pa' que te enamores edo ¿Vieja yo? lanetan jardun zuen. 1999tik 2001era Qué Mujeres talk show-a ere animatu zuen.
Elbak irratian ere parte hartzeko pribilegioa izan zuen, publikoaren aldetik sintonia handia lortu zuten bi saiorekin. 1998tik 1999ra 1380 AM irratian “Reconciliación” saioan eta 2004tik 2006ra “Elba en Onda” espazio erradiala FMko 107.9an transmititua.
2006an, Miamin, gaztelaniazko telebista industriaren onenean emakumezko aktore onenaren saria eman zioten, eta, 2007an, Venezuelako Zinemaren Jaialdian (Venezuelako Merida hirian urtero egiten da) omenaldia jasotzeko hautatutako aktoreetako bat izan zen, mundu horretan egindako lan kontaezinengatik; aldi berean, hogeita hamar urteko ibilbide artistikoa bere Una noche de boleros lanarekin ospatu zuen.
Venezuelako telebistan ia 10 urte baino gehiagoz aritu barik egon ondoren, 2023ko maiatzean Dramáticas telesailean hasi zen, Venevisión eta Hispanomediosek batera ekoitzitako telesaila.[6][7]
Bizitza pribatua
aldatu2020tik Puerto Ricon bizi da, tarteka Venezuela eta Miami artean bidaiatuz. Seme baten ama da.[4]
Ibilbidea
aldatuTelebista
aldatuTelenobelak
aldatuUrtea | Izenburua | Ekoizlea | Pertsonaia |
---|---|---|---|
2024 | Sed de venganza[8] | Telemundo | Manuela |
2023 | Dramáticas | Hispanomedios/Venevisión | Constanza |
2012 | Válgame Dios | Venevisión | Sorginkeriaren sorgina |
2010-2011 | La mujer perfecta | Estrella Valdés | |
2009-2010 | La vida entera | Cordelia Mata | |
2008-2009 | ¿Vieja yo? | ||
2006-2007 | Voltea pa' que te enamores | Eglee Malavé de García | |
2005-2006 | Se solicita príncipe azul | Librada | |
2003-2004 | Cosita rica | Concordia Pérez | |
2000-2001 | Amantes de luna llena | Lucrecia Rigores | |
1999-2000 | Toda mujer | Margot Castillo | |
1998-1999 | El país de las mujeres | Catalina Marino de Falcón | |
1997 | Contra viento y marea | Mística Gamboa | |
1995-1997 | Pecado de amor | Marisela de Álamo | |
1995 | Amores de fin de siglo | RCTV | Victoria Montalbán |
1993-1994 | El paseo de la gracia de Dios | Marte Televisión | Concepción Quijano |
1992-1993 | Divina obsesión | Marcia Dorantes | |
1992 | La loba herida | Franca Algarbe | |
1990-1991 | Emperatriz | Estela "La Gata" Barroso | |
1988 | Sueño contigo | Venevisión | Livia Noriega |
1987 | Inmensamente tuya | Esperanza Cienfuentes | |
1986 | Viernes negro | Venezolana de Televisión | |
1983 | Bienvenida Esperanza | RCTV | Zoraida Veracruz de García |
Chao, Cristina | |||
1982 | Jugando a vivir | Miriam | |
¿Qué pasó con Jacqueline? | |||
1981-1982 | Amada mía | ||
1981 | Luz Marina | ||
1980-1981 | Mi mejor amiga | Venevisión | Milena Ricardo |
1980 | Tres destinos | ||
Buenos días, Isabel | Maritza | ||
1979-1980 | Emilia | Elba | |
1979 | El despertar | Manuelita Rivas Palacios | |
Rosángela | Olivia |
Serieak
aldatuUrtea | Izenbruua | Ekoizlea | Pertsonaia | Oharrak |
---|---|---|---|---|
2017-2024 | Lost Memories | amama Gloria | 3 denboralditan | |
1986 | Residencias 33 | RCTV | ||
1984 | Ciclo de Oro de Rómulo Gallegos | |||
1982 | Mosquita mierta | |||
1978 | Teleteatro | Venezolana de Televisión | ||
1977 | Mariela |
Animazioa
aldatuUrtea | Lana | Produkzio-etxea | Rola |
---|---|---|---|
2023 | Rostros de un país | Hispanomedioak | Animatzaile nagusia |
2001-2003 | ¡Qué Mujeres! | Venevisión |
Zinea
aldatuFilm luzeak
aldatuUrtea | Lana | Pertsonaia |
---|---|---|
2020 | Daydream | Clara |
2016 | Extra Terrestres | Genoveva Sotomayor |
2014 | Las caras del diablo II | Amanda |
Dos de trébol | Tita | |
2013 | Liz en septiembre[9] | Margot |
2012 | Azul y no tan rosa[10] | Rocío |
2009 | Un lugar lejano | Doméstica |
2008 | El enemigo | Nora |
2006 | Maroa | Brígida |
2005 | Secuestro Express | Farmaziako kutxazaina |
1888, el extraordinario viaje de la Santa Isabel | Honorine Verne | |
2001 | La pluma del arcángel | Márgara |
2000 | Borrón y cuenta nueva | Anita |
1998 | Amaneció de golpe | Dolores |
1997 | Pandemonium | |
Salserín, la primera vez | ||
1996 | La Virgen de Coromoto | Venevisióneko pelikula |
1992 | Golpes a mi puerta | Úrsula |
El misterio de los ojos escarlata | ||
1987 | Unas son de amor... | |
No hace falta decirlo | ||
Los años del miedo | ||
1986 | De mujer a mujer | Elsa |
De cómo Anita Camacho quiso levantarse a Marino Méndez | Anita Camacho | |
1985 | Macho y Hembra | Ana |
El visitante de la noche | RCTVko pelikula | |
1984 | Coctel de camarones (en el día de la secretaria) | |
Homicidio culposo | Alicia Josefina Rodríguez Bello | |
La casa de agua | Ana Dolores |
Film laburrak
aldatuUrtea | Lana | Pertsonaia |
---|---|---|
2020 | Daydream | Clara |
2007 | El café de Lupe | Lupe |
1998 | Fosa Común | Elena |
1997 | Más vale tarde | |
1990 | Al calor de una nevera descompuesta | |
1989 | Y no se casaron y no tuvieron hijos y no fueron felices | prostituta |
1988 | Ese es el rostro de mi amor | |
1987 | Gabriela |
Antzerkia
aldatu- El jardín de los cerezos (1977)
- Unas manos para el General (1977)
- Historias para ser contadas (1978)
- La noche de San Juan (1978)
- Mónica y el Florentino (1979)
- La bicicleta voladora (1979)
- Las amargas lágrimas de Petra von Kant (1980)
- La máxima felicidad (1981)
- La tercera mujer (1982)
- Una noche oriental (1983)
- Juego a la hora de la siesta (1984)
- Perséfone de poesía (1984)
- Exilados (1985)
- El americano ilustrado (1986)
- Casas muertas (1991)
- Gotas de color en un espejo de agua (1991)
- Encuentro en el parque tenebroso (1991)
- Pequeño negocio de familia (1991)
- Oficina Nº 1 (1992)
- Medianoche en video 1/5 (1995)
- ¡A bailar con Billo! (1995)
- Reina Pepiada (1996)
- Acto cultural (1997)
- La mujer de espaldas (1998)
- El último minotauro(1999)
- La tragedia de Clitemnestra (2000)
- Mata, que Dios perdona (2001)
- Los monólogos de la vagina (2001)
- Ambas tres (2001-2002)
- Mujer, pasión y bolero (2002)
- Palabras encadenadas (2003)
- Un milagro en Nochebuena (2004)
- Afrodita (2004-2005)
- Las criadas (2005)
- El Mundo de Oz (2006)
- La duda (2007)
- Una noche de boleros (2007)
- Gregor Mac Gregor (2008)
- Mi marido es un cornudo (2009-2010)
- Ni doña, ni doñita (2010)
- Glorious (2012-2013)
- 400 sacos de arena (2014)
- Yo sí soy arrecha (2016)
- Venezolanos desesperados (2017)
- Disneyzuela (2018)
- Este cuerpo que no me deja (2019)
- Relatos borrachos (2021)
- Las Aventuras de Juan Planchard (2023)
Idazle
aldatuLiburuak
aldatu- Reconciliándome con mi Afrodita (2004, Alfadil argitaletxea)
- Ni doña, ni doñita (2010, B. argitaletxea)
- Este cuerpo que no me deja (2019, argitaletxe librea)
Stand Up Comedy
aldatu- Ni doña, ni doñita (2010)
- Este Cuerpo que no me deja (2019)
Prentsa
aldatu- "Sexo Sentido" aldizkariko zutabegilea (Arma Blokea).
Gidoilari
aldatu- La vida entera (2008-2009, Venevisión; Leonardo Padrónekin)
- Un esposo para Estela (2009-2010, Venevisión; Elio Palencia, Jorge Guzmán eta Camilo Hernándezekin)
Irratia
aldatu- Elba en Onda.[11]
- ¿Qué tiene ella que no tenga yo? (Mimí Lazorekin).[12][13]
Sariak eta aintzatespenak
aldatu- 1987an Artistaren Sari Nazionala
- 1987an Meridiano de Oro saria
- 2006an, Miamin, gaztelaniazko telebista industriaren onenean emakumezko aktore onenaren saria
- 2007an, Venezuelako Zinemaren Jaialdian (Venezuelako Merida hirian urtero egiten da) omenaldia jasotzeko hautatutako aktoreetako bat izan zen, mundu horretan egindako lan kontaezinengatik.
Erreferentziak
aldatu- ↑ «Elba Escobar - Biografía» Venevisión.
- ↑ «*Elba Escobar*» elbaescobar.com.ve 20 de junio de 2013.
- ↑ «Elba Escobar» Talento Venezolano.
- ↑ a b D, Fabrizio S.. (2022-03-26). «Elba Escobar, la nostalgia y el cariño de la gente la acompañan en su reencuentro con Venezuela» El Diario.
- ↑ «Venevisión estrenó su nueva telenovela 'El País de las Mujeres'» PRODU.COM 1998-10-23.
- ↑ «Elba Escobar y Amanda Gutiérrez listas para el regreso de los dramáticos a Venezuela» Venevisión 2023-05-10.
- ↑ Sojo, Karen Ramírez. (2023-06-27). «Elba Escobar: He tenido personajes hermosísimos» Últimas Noticias.
- ↑ «Instagram» www.instagram.com.
- ↑ cnac.gob.ve. «”Liz en septiembre” enfrenta prejuicios en la gran pantalla» cnac.gob.ve.
- ↑ «Azul y no tan rosa representará a Venezuela en premios Ariel» MippCI 2013-01-30.
- ↑ Blanco. (2007-05-27). «Elba Escobar, Sencillita» eluniversal.com (Revista Estampas).
- ↑ «Así despedimos a Elba y Mimí en su último programa de radio» Onda La Superestación.
- ↑ «Elba Escobar. Actriz y Escritora» Uno Productions.