Montserrat Boix

kazetari espainiarra

Montserrat Boix Piqué (Polinyà, Bartzelona, 1960ko urtarrilaren 26a) kataluniar kazetaria da. 2000 urtearen hasieran, ziber-feminismo[1][2] kontzeptua sortu zuen, eta hacktibismo feminista[3] hurrengo urtean. Genero-indarkeria eta komunikazioa bere beste lan arlo bat da.[4] Era berean oso ezaguna da komunikaziorako eskubidea eta emakumeentzako herritartasun-eskubideak defenditzeagatik.[5][6] 1986z geroztik kazetaria da Espainiako TVEko Informazio-Zerbitzuetan.

Montserrat Boix

Bizitza
Jaiotzako izen-deiturakMontserrat Boix Piqué
JaiotzaPolinyà1960ko urtarrilaren 26a (64 urte)
Herrialdea Katalunia
Lehen hizkuntzakatalana
Hezkuntza
HeziketaBartzelonako Unibertsitate Autonomoa : Q67146338 Itzuli
Madrilgo Karlos III.a Unibertsitatea
Hizkuntzakgaztelania
katalana
frantsesa
italiera
Jarduerak
Jarduerakkazetaria eta Wikimedian (en) Itzuli
Enplegatzailea(k)Televisión Española
Radio Miramar (en) Itzuli
Euskal Herriko Unibertsitatea
Canal 24 horas
Jasotako sariak
KidetzaWikimujeres (en) Itzuli

montserratboix.net
Twitter: montserratboix Telegram: MontserratBoix Edit the value on Wikidata

Biografia eta ibilbidea aldatu

Lizentziatua da Informazio Zientzietan Bellaterrako Unibertsitate Autonomoan (Bartzelona).

80ko hamarkadaren hasieran hasi zen bere karrera Radio Miramar irratian Bartzelonan. Geroago Madrilera mugitu zen   Encarna Sánchez-ek zuzendutako "Encarna de noche" programan parte hartzeko, Madrileko COPE irrati-katean. 1983an, TV3ko urte amaierako ekoizpen berezian lan egin zuen, Abili Erroma-ren zuzendaritzapean. 1984an Espainiako kontsumitzaileen batasun federaleko burua izan zen. 1986an Espainiako Telebistako informazio-zerbitzuan sartu zen, non bereziki landu zituen atzerriko politika, arabiar mundua, Magreb, Sahel eta islamiar mugimenduak, eta terrorismo jihadista. 90eko hamarkadaren hasieran berriemaile berezia izan zen Aljerian, han, besteak beste, gai hauetaz informatu zuen: GIAko sarraskiak, gerra zibilaSaharako errefuxiatuen kanpalekuak, Maroko, Egipto, Afganistan, Guatemala eta Bangladesh.

Kazetaria izateaz gain, irakaslea da hainbat unibertsitate-masterretan berdintasunari buruz, teknologiaz, komunikazioaz eta garapenaz genero ikuspegitik, besteak beste, Andaluziako Nazioarteko Unibertsitatean[7] eta Euskal Herriko Unibertsitatean (UPV/EHU).[8] Teknologia ere ikertu du, ea nola erabil daitekeen tresna baliagarri moduan kazetaritza berri bat lortzeko: bat-batekoa, globala, eta demokratizatua. Hainbat sari jaso ditu.

Emakumeak Sarean aldatu

Montserrat Boix-ek 1996an Mujeres en red (Emakumeak Sarean)[9] egunkari feminista sortu zuen.[10]

Sariak eta aitorpenak aldatu

Hainbat sari jaso ditu bere karrera profesionalarengatik eta  Giza Eskubideen eta berdintasunaren aldeko konpromisoarengatik:

  • 2000: AMECO Saria Komunikazioan[11]
  • 2001: Rosa Manzano Saria– PSOEren Berdintasuneko Idazkaritzak emana (2001)[12]
  • 2005: genero–indarkeria desagerrarazteko kazetaritza-lan nabarmenena Aitortzeko Saria, emandako Behatokia Aurkako Etxeko Indarkeriaren Kontrako Behatokiak ema:na. Botere Judizialaren kontseilu nagusia.
  • 2009: Nicolás Salmerón Giza Eskubideen Saria Mujeres en Red egunkaria emakumeen eskubideak defenditzeko erreferentziazko komunikabidean egindako ahalegina eta irmotasunarengatik.[13]
  • 2011: Genero-indarkeriaren aurkako VII. Isonomía Saria. Fundación Isonomía-Universitat Jaume Ier.
  • 2015: Komunikazio Ez-Sexistarako Saria. Asociació de Dones Periodistes de Catalunya.
  • 2016: Eragin handieneko  Espainiako 100 emakumeen artean aukeratua [14]
  • 2016: El Mundu egunkariak Eragin Handieneko Espainiako 500 emakumeen artean aukeratua.[15]

Argitalpenak aldatu

  • Manual sobre el uso del ordenador y la Internet. Historia sobre las redes internacionales de mujeres en la Internet en El viaje de las internautas. Una perspectiva de género en las nuevas tecnologías. (2001) Editado por AMECO (Asociación Española de Mujeres Comunicadoras)[16]
  • Comunicación, tecnologías de la información y feminismos (2002))[17]
  • Cuando la violencia doméstica cruza el umbral del espacio público en “Violencia y Género” Tomo II. (2003) Mº Teresa López Beltrán, Mª José Jiménez Tomé, Eva Mª Gil Benitez (Eds). Asociación de Estudios Históricos sobre la Mujer. Centro de ediciones de la diputación de Málaga. ISBN 9788477855293
  • Los géneros de la red: los ciberfeminismos en el libro: “The role of humanity in the information age. A Latin Perspective” por Ana de Miguel y Montserrat Boix.[18]
  • Las TIC, un nuevo espacio de intervención en la defensa de los derechos sociales. Las mujeres okupan la red en el libro “Género, sexo, medios de comunicación. Realidades, estrategias, utopías” coordinado por Natividad Abril. Universidad del País Vasco. ISBN 8487595952[19]
  • Comparecencia en el Senado en la Ponencia sobre la erradicación de la violencia doméstica. Comisión Mixta de los Derechos de la Mujer. 2 de abril de 2001. Conclusiones de la Ponencia.[20]
  • Hacktivismo Feminista (Versión Beta-1) (2003). Suburbia.
  • Hacklabs de lo digital a lo analógico (2003) Por Montserrat Boix y Nómada. 2003. Publicado en Mentes Inquietas y Suburbia[21]
  • Una informática con lenguaje no sexista (2004)[22]
  • ¿Y tu, navegas? Febrero 2006.
  • Ciberfeminismo social como experiencia (2006)[23]
  • Nuevas tecnologías de la Información y la comunicación: creando puentes entre las mujeres. 2006.
  • Hackear el patriarcado: La lucha contra la violencia hacia las mujeres como nexo. Filosofía y práctica de Mujeres en Red desde el ciberfeminismo social. 2006. Revista Labrys. Monografico sobre feminismo en España coordinado por Ana de Miguel.[24]
  • Sociedad de la Información y feminismo. Feminismo: herramienta imprescindible para la construcción de la sociedad del conocimiento. Software Libre y Feminismo. 2007.[25]
  • Nuevas tecnologías de la información y la comunicación: creando puentes entre las mujeres. En el libro “Nosotras en el país de las comunicaciones” (2007). Silvia Chocarro (coord.). Editorial Icaria[26]
  • Comunicación: todavía una asignatura pendiente para el feminismo. (2006) En el libro: “Los feminismos como herramientas de cambio social (II) :De la violencia contra las mujeres a la construcción del pensamiento feminista.” Compiladoras Victoria A.Ferrer Pérez y Esperanza Bosch Fiol. Treballs Feministas Nº6. Universitat de les Illes Balears ISBN 8476329598[27]
  • Comunicación y educación para la ciudadanía. Montserrat Boix. Revista Andalucía Educativa. Nº 62 . Agosto 2007
  • Mujeres en Red, la información es poder. En Dones contra l’Estat. Juncal Caballero y Sonia Reverter eds. {{ISBN|978-84-608-0808-4}} Seminari d’Investigació Feminista. UJC. 2008
  • Una docena de argumentos para animarte a hacer un blog. (2012)[28]
  • Una mirada a la comunicación desde la perspectiva de género y el activismo feminista. (2013))[29]
  • Prácticas e imágenes deformadas en el discurso mediático en Informar con perspectiva de género en Medios de Comunicación e Igualdad una alianza necesaria (2014) Consejo Audiovisual de Andalucía.[30]
  • Seguridad versus privacidad, derecho a la resistencia en Hacia una internet ciudadana. (2015) América Latina en Movimiento. ALAI.[31]

Literatura aldatu

  • Montserrat Boix: “El reto es dejar de pensar desde los márgenes, queremos una alternativa global de cambio”. Entrevista de Andrea Gago. Revista Pueblos 56. 2013[32]

Erreferentziak aldatu

  1. Txantiloi:Cita web
  2. .
  3. (Coord.), Cecilia Castaño Collado (1 de julio de 2012). TELOS 92: Género y uso de las TIC. Fundación Telefónica. Consultado el 13 de julio de 2016.Txantiloi:Cita libro
  4. ISSN 2172-9077..
  5. .
  6. .
  7. .
  8. .
  9. .
  10. .
  11. .
  12. .
  13. Txantiloi:Cita web
  14. .
  15. .
  16. .
  17. .
  18. .
  19. .
  20. .
  21. .
  22. .
  23. .
  24. .
  25. .
  26. Marcesse, Silvia Chocarro; Moreno, Rosa María Alfaro (1 de enero de 2007). Nosotras en el país de las comunicaciones: miradas de mujeres. Icaria Editorial. ISBN 9788474267365. Consultado el 17 de septiembre de 2016.Txantiloi:Cita libro
  27. Fiol, Esperanza Bosch; Pérez, Victoria Aurora Ferrer; Guzmán, Capilla Navarro (1 de enero de 2006). Los feminismos como herramientas de cambio social. Universitat de les Illes Balears. ISBN 8476329598. Consultado el 17 de septiembre de 2016.Txantiloi:Cita libro
  28. .
  29. .
  30. .
  31. .
  32. .