Luis de Castresana[1] Rodríguez (Ugarte, 1925eko maiatzaren 7a - Basurtu, 1986ko uztailaren 17a) euskal herritar kazetari, idazle eta margolaria izan zen[2].

Luis de Castresana

Bizitza
JaiotzaUgarte (Trapagaran)1925eko maiatzaren 7a
Herrialdea Bizkaia, Euskal Herria
Lehen hizkuntzagaztelania
HeriotzaBasurtu-Zorrotza eta Bilbo1986ko uztailaren 17a (61 urte)
Hezkuntza
Hizkuntzakgaztelania
Jarduerak
Jarduerakmargolaria, idazlea eta kazetaria
Jasotako sariak
IMDB: nm0145425 Edit the value on Wikidata
Ezkerretik hasita Luis de Castresana, Pío Fernández, Blas de Otero eta Rafael Morales, 1951 inguruan.

Biografia aldatu

Aita Juan Cruz Castresana Santa Cruz Unión Republicana alderdiaren kidea zenez, Gerra Zibilean bere arreba Marietarekin batera, Frantzian eta Belgikan izan zen "gerrako ume". Bertan ikasi eta gertatutakoaren lekuko El otro árbol de Guernica eleberria idatzi zuen[3], 1967an Espainiako Narratiba Sari Nazionala irabazteaz gain 1969an Pedro Lazagak zinemara eraman zuena[4]. 1970ean Retrato de una bruja eleberriari esker Planeta Saria irabaztekotan izan zen.

Kazetari moduan, El Alcázar eta Diario Pueblo egunkarietan eta Radio Nacional de España irratian lan egin zuen. Televisión Españolan Libros que hay que tener saioa aurkeztu zuen.

Lanak aldatu

Eleberriak aldatu

  • Cocktail de amor, circo y tragedia (Madril, Masía Alonso, 1949)
  • Los Wallace somos así (Bilbo-Madril, La Nave, 1950)
  • Nosotros los leprosos (Bilbo, ESM, 1950)
  • Gente en el hotel (Madril, Calleja, 1951)
  • La posada del Bergantín (Bartzelona, Caralt, 1953)
  • Un puñado de tierra (Bartzelona, Caralt, 1955)
  • La muerte viaja sola (Madril, Calleja, 1955)
  • The Sower (Londres, Four Square Books, 1961)
  • La frontera del hombres (Bartzelona, Plaza & Janés, 1964)
  • El otro árbol de Guernica (Bilbo, El Arenal, 1967)
  • Adiós (Madril, Prensa Española, 1969)
  • Retrato de una bruja (Bartzelona, Planeta, 1970)
  • Orquídeas para la médium (Bilbo, La Gran Enciclopedia Vasca, 1976)
  • Montes de hierro (Bilbo, La Gran Enciclopedia Vasca, 1982)
  • El sembrador (Bilbo, El Correo, 1986)

Saiakerak aldatu

  • Europa de punta a punta (Bilbo, Ediciones Paulinas, 1960)
  • Inglaterra vista por los españoles (Bartzelona, Plaza & Janés, 1965)
  • Medicina pintoresca y peripatética (Bilbo, Ediciones Paulinas, 1985)
  • Elogios, asperezas y nostalgias del País Vasco (Bilbo, La Gran Enciclopedia Vasca, 1968)
  • La verdad sobre El otro árbol de Guernica (Bilbo, La Gran Enciclopedia Vasca, 1972)
  • Do, re, mi y un poco de estética (Bilbo, Amanecer, 1974)
  • Perfiles musicales (Bilbo, Amanecer, 1974)

Ipuinak aldatu

  • El sepulturero (Bilbo, Amanecer, 1946)
  • Cuentos del dolor de vivir (Bilbo, R. Gil, 1984)
  • Josechu y la señora (Madril, 1953)
  • Spaanse Verhalen (Utrech, Prisma Boeken, 1953)
  • Maite y otras fabulaciones vascas (Madril, Cunillera, 1972)
  • Nadie moría en Ceánuri (Caja de Ahorros Municipal de Bilbao, 1973)

Biografiak aldatu

  • Dostoyevski (Bartzelona, Caralt, 1953)
  • Rasputín (Bartzelona, Caralt, 1956)
  • Neurotic or Saint (Londres, Aquin Press, 1962)
  • El Padre Pío de Pietralcina (Ediciones Paulinas, 1962)
  • Catalina de Erauso, la monja alférez (Madril, Afrodisio Aguado, 1968)
  • José María de Iparraguirre (Bilbo, Caja de Ahorros Vizcaína, 1976)

Toki izenak aldatu

Bere omenez, Bizkaiko leku batzuk bere izena daramate. Bizkaian:

Erreferentziak aldatu

  1. Abizena Castresana idaztea, euskal herritar horren aukera pertsonala da. Izan ere, Euskaltzaindiak, euskara baturako, Kastresana edo Kastrejana onartu ditu deitura horren grafiatzat. Ikus Euskal Onomastikaren Datutegia.
  2. Auñamendi Eusko Entziklopedia. Luis Castresana. .
  3. Manrique de Lara, José Gerardo. (1975). Luis de Castresana, escritor vasco en ejercicio. in: El libro español., 451-453 or..
  4. IMDB
  5. http://bilbao.callejero.net/luis-de-castresana-kalea.html
  6. http://barakaldo.callejero.net/luis-de-castresana-kalea.html
  7. http://www.distanciasentre.com/luis-de-castresana-kalea-latitud-longitud-luis-de-castresana-kalea-latitud-luis-de-castresana-kalea-/LatitudLongitudHistoria/514105.aspx