Agustí Bartra Lleonart (katalanez əɣusˈti ˈβartɾə ahoskatua; Bartzelona, Espainia, 1908eko azaroaren 8a - Terrassa, Espainia, 1982ko uztailaren 7a) katalan olerkaria izan zen.

Agustí Bartra

Bizitza
JaiotzaBartzelona1908ko azaroaren 8a
Herrialdea Espainia
HeriotzaTerrassa1982ko uztailaren 7a (73 urte)
Familia
Ezkontidea(k)Anna Murià
Seme-alabak
Hezkuntza
Hizkuntzakkatalana
gaztelania
Jarduerak
Jarduerakpoeta, idazlea eta itzultzailea
Enplegatzailea(k)Marylandeko Unibertsitatea
Jasotako sariak

Bere lehen liburua irudi sentsualez betea ageri da: Cant corporal (1938). Gerra zibilaren ondoren Ameriketara erbesteratu zen. L’arbre de foc (1946) liburuan gerra-poemak biltzen dira: sinboloen bidez bere drama eta aberriarena unibertsal bihurtzen ditu. Bartrá-ren gainerako lan poetikoaren barne aurkitzen dira: Màrsias i Adila (1948); Oda atlàntica (1951); L’evangeli del vent (1956). Gero, 1971n argitaratutako liburu batean ordura arteko lanak bildu zituen: Obra poètica completa. Geroztikakoak dira: Deixant flors a la tomba de Rilke (1975); La fulla que tremola (1979); Haikus d’Arinsal (1981), etab. Eleberria, Crist de 200.000 braços (1968) eta antzertia, El tren de cristall (1978), La noia del girasol (1982), ere landu zituen. Itzultzaile gisa ere nabarmendu zen.

Zenbait lan aldatu

  • 1937: L'oasi perdut
  • 1938: Cant corporal
  • 1942: Xabola
  • 1942: L'estel sobre el mur
  • 1944: Oda a Catalunya des dels tròpics
  • 1946: L'arbre de foc
  • 1948: Màrsias i Adila
  • 1948: Rèquiem
  • 1951: Oda Atlàntica
  • 1951: Una antologia de la lírica nord-americana
  • 1953: Odissea
  • 1956: L'evangeli del vent
  • 1960: Quetzalcòatl
  • 1961: Deméter
  • 1964: Ecce homo
  • 1968: Crist de 200.000 braços
  • 1968: La lluna mor amb aigua
  • 1970: Dodo
  • 1971: Obra poètica completa
  • 1972: Poemes del retorn
  • 1974: Els himnes
  • 1979: El gos geomètric
  • 1981: Haikús d'Arinsal

eta Soleia trilogia:

  • 1972: Rapsòdia de Garí
  • 1974: Rapsòdia d'Arnau
  • 1976: Rapsòdia d'Ahab

Erreferentziak aldatu